Durant el mes d'octubre, vam estar comentant a classe alguns textos relacionats amb les possibilitats educatives que ofereixen les noves tecnologies. Aquests fragments analitzats formen part d'obres significatives que calen incloure en la biblioteca que anirem construint al llarg dels anys que dediquem a formar-nos i que segurament consultarem un cop exercim de mestres. Aqui cito aquestes obres:
CABERO. J, (2007) Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Madrid, McGrawHill. A classe hem tractat el capítol 1 "Las nuevas tecnologias en la sociedad de la información" que apunta quines característiques i possibilitats ofereixen les aquestes a l'ensenyament i a la formació. També hem treballat el capítol 8 "El video en enseñanza y formación" en el que els autors analitzen una de les noves tecnologies amb més presència en els centres escolars, el vídeo.
FERRÉS. J, (1992) Video y educación, Barcelona, Paidós Ibérica. D'aquest llibre varem llegir i comentar el capítol 1 "Educación audiovisual" en el que s'argumenten les set trets característics d'aquest llenguatge.
FERÉS. L (1996) Per una didàctica dels mitjans audio-visuals, Barcelona, Generealitat de Catalunya: Departament d'Educació. Aquest és un material que pot ser molt útil per aquell professorat que vulgui adquirir uns coneixements bàsics sobre les possibilitats expressives i didàctiques del vídeo i dels altres mitjans audiovisuals.
El passat dimarts dotze de Novembre l'Anna Pérez; mestra del CEIP Drassanes, especialitzada en experiències educatives relacionades amb les Noves Tecnologies exposades a la seva web: http://anna.ravalnet.org/ i al seu bloc: http://bloc.ravalnet.org/bloc/bitacola_demestratic, va venir a la FPCCE Blanquerna per oferir-nos una conferència sobre les possibilitats educatives que permet la utilització dels blocs a les escoles. Per començar, i a mode d'introducció en la matèria, parlà de l'aparició de neologismes com: blocaire, catosfera, post..., de l'evolució de la web 1.0 a la web 2.0, que ha anat acompanyada del desenvolupamet d' eines com els blocs que han permès superar les dificultats que presentava la web 1.0 per crear i pujar continguts a la xarxa i interaccionar-hi. Seguidament, va plantejar un problema present en les escoles d'avui: l'estructura escolar pertany al segle XIX, el professorat al segle XX, i l'alumnat i el llenguatge amb que aquests s'expressen està molt impregnat de la tecnologia del segle XXI. Davant d'aquest fet cal que els mestres preparin als alumnes per a la societat actual donant sentit didàctic als recursos que ofereix la xarxa, com per exemple: fomentant activitats en les quals els alumnes cerquin i després transformin informació que troben a Internet, potenciant l'ús dels blocs, ja que aquests afavoreixen la competència lingüística i l'aprenentatge col·lesctiu. Per tal d'argumentar les possibiltats educatives que ofereixen els blocs, Anna Pérez mostrà algunes de les seves experiències en el CEIP Drassanes, a nivell de tot el centre i a nivell d'aula, i en un projecte col·lectiu de barris, el Fora muralles, en el qual trenquen tots aquells murs que limiten el ple desenvolupament integral dels infants.
Durant la conferència, Anna Pérez va fer alguns comentaris molt interessants dels quals en faig una petita selecció:
"L'estructura escolar pertany al s. XIX, el professorat al s. XX i els alumnes al s. XXI". Aquesta frase simplifica amb quatre paraules la realitat del nostre sistema educatiu. Crec que les reformes educatives haurien de partir d'aquesta realitat, acceptar les contradiccions que presenta, analitzar-la, reflexionar-hi, i aleshores buscar solucions reals per afrontar aquesta situació.
"L'escola i el seu llenguatge prohibeix o s'allunya de les TIC?"Aquesta qüestió emfatitza com n'està de desfassada la institució escolar, ja que és la veu d'una mestra que expressa una preocupació despresa de la seva propia experiència i l' adreça a futurs mestres. És una pregunta que obliga al receptor a obrir una reflexió al voltant de com percebem el nostre entorn socialment quotidià i la informació que ens transmet aquest, és a dir, quin llenguatge ens vehicula, i comparar-ho amb el que condueix el procés de transmissió de coneixements que desenvolupen les nostres escoles. Després Anna Pérez ens planteja la següent qüestió:
"L'escola prepara als alumnes per a la societat actual?" Tenint en compte que el llenguatge que impera en la nostra vida quotidiana és audiovisual, cal plantejar-se si el de l'escola també ho és, o si si més no l' integra. Per tal d'exemplificar aquesta idea la conferenciant afirma que:
"Seguim informant amb una única font, el llibre de text" I tot sembla indicar que en la majoria dels casos és així. Per tant:
"L'escola és una realitat tancada?" Sí, perquè no es va adaptant als canvis que es produeixen en la societat a la que pertany. Aleshores:
"Cal donar sentit didàctic al Youtube, al Messenger...?" Crec que sí, cal buscar un sentit didàctic a tot allò que forma part de les eines informàtiques emergents precisament per fer-ne usos correctes i aprofitar el màxim les possibilitats que ofereixen.
"Davant la informació, els mestres s'han de plantejar quines activitats han de realitzar els nens". Dacord amb el que va dir Anna Pérez, qualsevol activitat que requereixi un procés de transformació de la informació.
El primer pas consisteix en pujar una imatge original des d'el meu ordinador:
A continuació, per procedir a retallar la imatge, el primer que cal fer és obrir-la amb el Gimp. Un cop aparegui la imatge a la pantalla s'ha d'escolllir el cúter de la caixa d'eines i seleccionar el nou enquadrament. El resultat d'aquest procés és aquest:
Finalment, escalem la imatge amb el gimp seguint els passos següents: clicar imatge, després escalar imatge i en aquesta finestra es canvia l'amplada i l'alçada: es passa de 3200 a 600 píxels d'amplada mantenint l'alçada proporcional. Amb aquesta operació s'aconsegueix reduïr el pes de la imatge de 4MB a 93KB i així, la pujada del fitxer resulta molt més ràpida.
El passat quinze d' octubre, vàrem fer un exercici de tractamet el so digital mitjançant l'audacity, un programa lliure. Per començar, vaig triar una cançó en format mp3 i la vaig obrir des de l'Audacuty. Aleshores, vaig seleccionar un fragment de la cançó i per tal de baixar-li el volum, vaig clicar "stop", vaig afegir-hi un fader d'entrada i un de final i entre mig de tots dos un silenci. Tot seguit, vaig grabar un missatge en una pista nova, en el que anomeno a quin àlbum i a quin any pertany la cançó escollida. Aquesta frase coincidia amb el fragment seleccionat i per tant, la vaig enganxar just allà on caig baixar el volum. La cançó nova la vaig exportar a mp3. Finalment, vaig penjar l'arxiu al servidor web Goear, havent-m'hi registrat prèviament, i aquest em va facilitar un codi embed que he penjat al bloc i permet escoltar la música en un reproductor.
M'he instal·lat el corrector ortogràfic de català del Firefox perquè penso que és una iniciativa molt bona. Ja era hora que algú la facilités. Tenir la oportunitat que es revisi tot allò que s'escriu al moment va molt bé. Veient i per tant, prenent consciència dels propis errors és quan realment s'aprèn. A més a més, he de dir que la seva instal·lació és molt senzilla i funciona exactament igual que el corrector de Microsoft. Per tant, animo a tothom a instal·lar-se'l perquè els nostres escrits diuen molt de nosaltres i cal ser acurats en tot.
Aquest dissabte, tot llegint la premsa digital, vaig topar amb un article que em va cridar l’atenció especialment. He trobat oportú comentar-lo en el bloc perquè aporta dades sobre la relació que tenen els menors amb Internet. En referència a l’ ús de la xarxa , l’informe situa l’Estat espanyol entre els tres darrers, dels vint països europeus analitzats. El que m’ha sobtat més és el sentiment de por que pateixen un de cada onze nens quan naveguen. Tot indica que si els pares dediquessin més temps a ensenyar als seus fills on i com moure’s per la xarxa, s’aconseguiria minimitzar els riscos que comporta Internet. A més a més veureu que es tracta d’un estudi elaborat amb dades numèriques reals que asseguren l’objectivitat de l’article. A continuació us adjunto l’enllaç de l’article sencer extret de El Periódico del passat 26 de setembre: "Els pares espanyols vigilen més la televisió que miren els nens que l'ús que fan d'internet."
Com veieu, ja tinc el meu blog penjat a la xarxa. Tot i que encara no hi estic gaire familiaritzada, espero aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix aquesta eina per establir un contacte directe amb el món de la gran teranyina global.
